L'últim patriarca, de Najat El Hachmi.
Aquesta novel·la és el reflex d'un patriarcat que existeix, amb matisos d'intensitat, a tota la Mediterrània.
El patriarcat és cruel i rígid i opressor, sí, però té regles a què també s'ha de sotmetre el patriarca. El que és terrible de Mimoun és que la seva maldat individual es pot desenvolupar en el buit de l'emigració, sense els límits que la seva pròpia societat li hauria imposat.
Precisament per aquesta sensació de buit, els col·lectius dels immigrants a Europa -siguin marroquins a Barcelona, algerians a París o turcs a Berlín- són sempre incomparablement més violents, més opressors i més religiosos que les seves societats d'origen.
Ja feia falta una novel·la que ho expliqués.
Aquesta novel·la forma part del fons mallorquí de cooperació i està emmarcada dins els compromisos de l'agenda 2030, es relaciona amb els principis d'igualtat de gènere i de reducció de les desigualtats.
Es pot trobar més informació a www.fonsmallorqui.org
La biblioteca us convida a deixar als comentaris d'aquesta entrada les vostres impressions, pensaments o comentaris sobre aquesta lectura i els temes dels quals parla. Deixam els comentaris oberts perquè serveixi de fòrum de debat.
Al següent vídeo Najat El Hachmi ens parla de la novel·la.
.jpg)
